1 cantussar, cantussejar o cantussolar, cantar amb veu baixeta, com per un mateix.
coblejar, cantar cobles o cançons.
solfejar, cantar dient els noms de les notes.
trinar, cantar fent trinats.
salmodiar, cantar d'una manera monòtona.
salmejar, cantar salms.
vocalitzar, cantar sobre una vocal sense articular paraules ni dir el nom de les notes.
frasejar, cantar fent sentir bé cada frase musical.
belar, cantar amb veu trèmula, com una cabra que fa bels.
bramar, cantar fent grans crits.
refilar, cantar fi com un ocell.
corejar, cantar en cor, ajuntant-se a un cor.
taral·lejar o taral·larejar, cantar sense dir les paraules del text, sinó dient ta-la-la o síl·labes semblants.
entonar, començar a cantar. De cop va entonar "La santa espina" i tothom el seguí. També, cantar sense desafinar. Qui no té orella no pot entonar.
xiular, cantar amb xiulets. Aquest sap xiular una munió de sardanes.
executar, cantar una obra musical, esp. l'obra d'un compositor.
contrapuntejar, cantar de contrapunt.
2 Fer el seu cant els ocells.
refilar (certs ocells, com el rossinyol)
garrular o xerrotejar (esp. els ocells petits)
pitejar (el pinsà i altres ocells de cant semblant)
parrupar (→), cantar la tórtora i el colom.
escotxegar o escotxinar, cantar la perdiu.
ratxar, cantar el perdigot.
Ant. Descantar-se: perdre, un ocell, el cant.
3 → celebrar, lloar.
4 Fer cantar algú, fer-li dir el que volia tenir secret: Tocar el botet (a algú).
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
